passar un quant temps per estar a la mira, jo no m'he entès de xiquites y he baxat per esquinsar la grua.
—¿Vol dir que l'ha esquinsada? a mi'm sembla que's podrà tornar a afegir.
—Veyàm, ella que probi tan sols de mirarli'l blanch dels ulls, que si no baxo y no la sofoco, que'm digui que no'm dich Pepa.
—¿Que té por que no la ull-prengui?
—Ja li he dit: vostè la sab molt llarga, y jo, gracies a Deu, so molt nèta de clatell. Dígui: que potser es estudiant?
—Sí senyora; per servirla.
—Vègi, m'ho he pensat. ¿Y per què estudía, si's pot sapiguer?
—Per enginyer.
—¿Per què diu?
—Per enginyer.
—¿Qu'es cosa de maquinaria?
—De tot: obres, màquines, moltes coses, vamos.
—Ah sí, es d'aquells que van ab les banderetes! Sí, sí, quan deyan qu'obrirían lo carrer que té de passar per aquí mateix, tinch present que n'hi havía un que prenía mides ab una beta.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat validada.
