—Donchs, sàpiga qu'a mi no m'acomoda que ningú me l'entretinga, ni vull que tan jove comensi a donar greix al vehinat; per que, gracies a Deu, la noya'm té ara divuyt anys, y cap home se li ha allargat de paraules, m'enten? que la meva filla no es com més de quatre noyes d'avuy al día, per que no so d'aquelles mares qu'estan encaterinades ab les seves filles; per que encara que la veja tan alta com jo, so capàs, si no'm creu, de girarli la cara d'un revés. Però, que no m'ha donat un què sentir; ab una mirada'n té prou; més por li faig jo sense dirli rès, que son pare ab les seves prèdiques; com es d'aquells homes que tot ho voldría arreglar ab paraules, jo sempre li dich: semblas lo doctor Llémana, ab tot entens; la familia vol rigor y cara de tres deus sempre. Què m'esplicaràn a mi?... Per mor de vostè, a casa nostra hem tingut rahons.
—Sí que'm sab greu, senyora Pepa; crègui que jo'n so ben ignocent.
—Ja veurà, vostè no'm té de venir ab romansos: lo que li dich, que axís com son pare volía que dexés
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
