Aquexa es la terra benehida que aneu a socórrer ab vostra llarguesa. Aquexa terra trista y desvalguda ahont los panderos ja no's sacsejan alegroys, les castanyoles no repican, y les guitarres no planyen ni'ls cautiveris del cor, ni les satisfaccions de la correspondència, ni les avinenses y concordies de la fina estimació. Aquexa terra, ullpresa de melancolía y sufridora de miseria, espera, oh carreters, la vostra almoyna! Acudíuhi vosaltres, que sou la gent puntosa y la del garbo català; tan ditxeros y graciosos com los vostres germans andalusos y ab més mèrits qu'ells: que teniu un doble llenguatge celebrat pels homes y
comprès pels paquidermos.
— Noy, m'ha agradat: axò es finet y de mèrit.
— Que'n deu tenir de llatí aquest home.
— ¿Llatí, dius?... De tota rassa de càniam saben parlar aquesta gent: tots podrían ser estrèpits. Tot lo mèrit està en tenir lo tel ben desembrassat.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/211
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Febrer de 1885.
