que no gosavan, volgué de totes maneres quedarshi, enamorada d'aquell
país de les taronges sucoses y emmelades,del cel llis y blau com lo mantó de la Puríssima, dels ayres sanitosos y flayrants, de les dones xungueres y dels guapos fatxenderos batejats sens dubte ab aygua del mar salat y criats ab munyeques de flor de canyella picada.
— ¡Bien salao!...
— Y's conta que, sapigut aqueix determini per Santa María, s'oposà a que la Santa hi fes posada y diuen que li va dir: «Anda hija, Anda Lucía, vuelve a la gloria.» Lo qual sentit per uns gitanos, van escampar la relació a tot arreu, y desde llavors aquell Reyalme es conegut per la
Andalucia, terra de María Santíssima, com a comparació y alabansa
de lo molt que n'està agradada la Verge, y que no es cel per que's troba baix de nivell, però que per totes les demés circunstancies es igual que si ho fos, ab la ventatja y comoditat de que s'hi pot anar per terra, mentres qu'al altre hi hà una lley de camins morralers que pochs hi fan cap y la meytat s'hi estimban.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/210
Aquesta pàgina ha estat revisada.
