campanes escampant alegríes pel cel; volavan los coloms entorn de nostra casa donantnos la enhorabona. Després, tornaren a repicar les campanes més pausades y ab tristes veus; los coloms no rondavan nostra casa desolada, torsavan lo cap y'ns miravan acondolits... los fillets havían desaparegut.
Però, com derrera la desventura pot escàureshi una felicitat, vàrem
tenir més fills, y axís que l'alegría entrava a casa nostra, hi restava y
no volia marxarne may. La pau que ens donà esta alegria, vegeu si dura y si l'hem reguardada, puix qu'us tenim a vosaltres ¡los meus derrers fills! que'ns doneu bona vellesa ab vostres falagueríes y l'esperansa de poguer aclucar los ulls ab dolsesa vegentvos de retorn! —
· · · · · · · · · · · · · · ·
— L'Au resplandorosa encara no ha estès ses ales, mon espòs. La fatiga'm guanya y no puch seguir al costat teu.
