Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/219

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


campanes escampant alegríes pel cel; volavan los coloms entorn de nostra casa donantnos la enhorabona. Després, tornaren a repicar les campanes més pausades y ab tristes veus; los coloms no rondavan nostra casa desolada, torsavan lo cap y'ns miravan acondolits... los fillets havían desaparegut.
 Però, com derrera la desventura pot escàureshi una felicitat, vàrem tenir més fills, y axís que l'alegría entrava a casa nostra, hi restava y no volia marxarne may. La pau que ens donà esta alegria, vegeu si dura y si l'hem reguardada, puix qu'us tenim a vosaltres ¡los meus derrers fills! que'ns doneu bona vellesa ab vostres falagueríes y l'esperansa de poguer aclucar los ulls ab dolsesa vegentvos de retorn! —

III


   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 — L'Au resplandorosa encara no ha estès ses ales, mon espòs. La fatiga'm guanya y no puch seguir al costat teu.