Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ay, esposa, que tot son ombres de blancor, y'l fret me gela y no sabré trobar la casa qu'hi van nàxer los germans meus.
· · · · · · · · · · · · · · ·
— Espòs, mon estimat del cor! ay, que'ls vellets no tancaràn los ulls ab dolsesa... espòs meu... ¡tan estimat!
— ¡Ja vinch, esposa! ¡amor! ¡|Ay, ciutat dels campanars bessons!... —
Dues orenetes enclotades en un mantell de neu vaig trobar en lo
terrat.
Nevada del Mars de 1883.
