Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/221

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Ay, esposa, que tot son ombres de blancor, y'l fret me gela y no sabré trobar la casa qu'hi van nàxer los germans meus.
   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 — Espòs, mon estimat del cor! ay, que'ls vellets no tancaràn los ulls ab dolsesa... espòs meu... ¡tan estimat!
 — ¡Ja vinch, esposa! ¡amor! ¡|Ay, ciutat dels campanars bessons!... —

* * *

 Dues orenetes enclotades en un mantell de neu vaig trobar en lo terrat.

Nevada del Mars de 1883.