Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/226

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tres primers anys de suplent d'en Niceto, aquell sereno de tanta anomenada qu'un cop va sobtar la banca d'en Baldiri y se'n va dur presos, ell tot sol, a quaranta indivíduus, lo banquer, los daus y una fúria de mils duros que'ls varen portar ab un bayart.
He tingut bons mestres: en Niceto per l'arrojo y la serenitat, y'l pare per formal, valent y d'experiència. Si ara axequessin lo cap y veyan del terme qu'anem los serenos, dirían: es engany, vínga un'altra malaltía y un metge, y tornem a morir. Axò no son serenos; son gent llogada que fan de comparsa.

* * *

Vaig entrar al barri ab totes les fal·leres y enganyaments de la joventut; ab afició y voluntat d'arribar a ser alguna cosa. Quan als vespres me posava'l capot y prenia'l xuxo y'l fanal, tot Barcelona'm semblava estreta y disminuhida;'m veya revestit d'autoritat y'm mancava terreno pera poderme tombar. Lo