Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/227

barri, de nit, me semblava que jo n'era'l duenyo y tothom m'hi feya nosa. Venia'l cabo y'm deya: «Oriol, vigilancia, que tenim sospites.» Què m'havía dit! a les vintiquatre hores los lladres ja estavan entregats, y sinó, parte a la Comandancia pel següent tenor: «Etzètera, etzètera: Los malhechores se habrán escapado á otra demarcación; el barrio de mi vigilancia està sin novedad.» La firma sota; ab una hòstia y dos quartos cloía'l plech, quedava fòra de responsabilitats, y entesos les Autoritats y jo.
  Per les barricades del 56, lo meu barri semblava una bassa d'oli; ey, a la nit; de día que fessin lo que volguessin. Ja ho vaig dir a n'en Pujol; nos deyam tu.
 — Mira, passat de les deu, no vull que's fassi foch; defènsat ab los teus tant com vulguis, però ab arma blanca; no vull sentir cap tiro;'l barri'm dorm, ¿tens entès? per que'l que'm traspassa la consigna es víctima del meu xuxo: li entrarà per la punta y li exirà per la virolla.
 — Hi haurà més mortandat, Oriol, si faig servir l'arma blanca, per que