Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/228

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la tropa'ns inquietarà y jo hauré de ser rigurós, ¿estàs, Oriol?
 ¡Las once!... A la tropa déxala per mi: ja veuràs quin mandato'ls poso, ¡...nublado! —
 Com de fet, l'endemà ja tenía a casa l'ordenansa d'en Zapatero, que va dexar lo cavall a l¡escaleta, ab ordre de que'm presentés a la Capitanía.
 — ¿Cómo se llama usted? — me va dir encara no vaig entrar a l'oficina. Totes les taules estavan plenes de mapes y planos de Montjuich.
 — Oriol, Usía.
 — ¡Oriol, qué significa Oriol! ¿Cómo se llama usted, diga usted? ó le mando á las Filipinas.
 — De nom de fonts me dich Oriol, y de llinatge so Marimon.
 — A ver, el Coronel de Estado Mayor. —
 Allavors van ser dos ab qui me les vaig tenir qu'haver.
 — ¿Díga usted, es usted el sereno del barrio primero, distrito cuarto?
 — Sí, Usía. — Y'l coronel apuntava.
  — ¿Cómo ha cesado el fuego esta noche en las barricadas de su distrito?