Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/229

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Per que no vull sorolls a la nit. La nació'm té confiada la quietut del barri, y jo cumplexo ab l'ordenansa del meu institut.
 — ¿Pues, por qué no hace usted lo mismo de día?
 — Per que no es la meva obligació. Y un servidor descansa, mi general.
 — Pues, vaya usted, yo se lo mando, á ver si acaba el fuego.
 — ¿Usía no disposa rès més?
 — Nó, ande usted.
 — Pues, con su permiso, un servidor me'n vaig a dormir. —
 ¡Senyors, me pensava que'm matava! Va trasmudar vinticinch vega- des lo color de la cara; va esquinsar lo parte que tenia a la mà, que jo conto qu'era de la reyna, y mirantme fixo, que treya centelles de la vista, 'm va dir:
 — Vaya usted á la torre de la Ciudadela inmediatamente. —
 Jo, que faig la cortesía caminant de recules, y encara no soch al Passadís del claustre, tiro de frente cap a l'escala; y veyent que no'm seguía cap mosso de l'esquadra, tot baxant me trech lo gech y me'l poso de-