na... Mariagna, tórnal desseguida a casa.
— ¿Y nosaltres que creyem, també?
— Calla, tu, doctor llémena. ¿Sents, Mariagna? Esperèu; vína, tu, baldragues; míra còm vas, tot te cau. Y aquesta taca ¿còm te l'has feta?
— Ja hi era.
— ¡Míra, mosca balba!... ja t'ho donaré. Acòstat, Eduardo.
— No hi serem a temps, senyora.
— Si sembla un beco. Acostat, te dich, Eduardo, cara bruta.
— |Ay, ay, el nas!
— Te'l tinch d'arrencar. Aquestes criatures afrontan. Anèu, ranxeros. ¿Ja teniu mocador? No correu. Mariagna,'l qui no't cregui dígamho en tornant, que no hi anirà més.
— Mamà, aqueix me moteja.
— ¿Què t'ha dit?
— Xanxo panxa.
— ¡Si t'hi vinch, arneta, esca del pecat!... —
¡Quína alegria, quíin saltar al voltant de la Mariagna, encara no'ns
