Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/257

veyam fòra de casa! La mamà, desde'l balcó fent senyes, per que no gosava cridar, nos encomanava que ens estessim quiets.
 La plassa de Sant Jaume estava tan plena de gent, que'l sol no podía arribar a terra; per entremitx dels grupos, entre la bellugadissa de les criatures, s'hi enquibía del millor modo, matisant, ab capes brillantes que feyan cloure'ls ulls, los vestits blanchs, los barrets de palla guarnits de cintes y les cúpules de les sombrilles que bellugavan escampades per tot arreu. Hermosejava l'espectacle un cel blau, llis, y tan trasparent, que qualsevol que s'hagués ensopegat a tenir la vista molt fina potser haguera pogut veure la gloria; y's sentía flayre d'estiu, olors de flors tendres y de la ginesta que s'anava acostant.
 Ni un alè d'ayre embrassava l'espay; no més los falsiots creuavan la plassa, ran dels terrats, xiulant ab frisansa com si també s'impacientessin per veure en què la donaria aquell cop de gent, aquells crits y aquella bulliícia.
 Per tot se sentían rialles y anima-