Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/258

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

des exclamacions de la gent petita, tothom estava alegre, ab alegríia de bon ésser, de la que's riu ab los ulls, ab la boca y ab lo cor. Fins los grans estavan contents, y enfilavan a Sant Cristòfol Nano a les criatures y ells s'alsavan de puntetes per ser més alts y veure millor que'ls altres quan sortissen los gegants.

* * *


Tocan les batallades de les dues y les de la oració que rompen plegades; trontollan les rexes de Casa la Ciutat y s'obran pausadament. Al fons s'hi veu lo gegant, grave, enciriat, ab sos ulls terrorífichs, fixos, clavats, que no se sab ahont guaytan ni a qui amenassan. La quitxalla'l saluda ab remors de respecte y'l contempla embadalida. Les trampes, lo flaviol y'l tamborino afinan la marxa; lo gegant avansa magestuosament voltat dels camàlichs que alsan los brassos y caminan enrera per ampararli la cayguda, y encara no's veu fòra de casa's posa a ballar ¡tan serio que sembla! millor qu'un letxuguino.