des exclamacions de la gent petita, tothom estava alegre, ab alegríia de bon ésser, de la que's riu ab los ulls, ab la boca y ab lo cor. Fins los grans estavan contents, y enfilavan a Sant Cristòfol Nano a les criatures y ells s'alsavan de puntetes per ser més alts y veure millor que'ls altres quan sortissen los gegants.
Tocan les batallades de les dues y les de la oració que rompen plegades; trontollan les rexes de Casa la Ciutat y s'obran pausadament. Al
fons s'hi veu lo gegant, grave, enciriat, ab sos ulls terrorífichs, fixos,
clavats, que no se sab ahont guaytan ni a qui amenassan. La quitxalla'l
saluda ab remors de respecte y'l contempla embadalida. Les trampes, lo flaviol y'l tamborino afinan la marxa; lo gegant avansa magestuosament voltat dels camàlichs que alsan los brassos y caminan enrera per ampararli la cayguda, y encara no's veu fòra de casa's posa a ballar ¡tan serio que sembla! millor qu'un letxuguino.
