Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/274

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tothom era amo, lo qual vol dir que no s'entenían; la gent dels balcons guiavan ab los seus crits al que volía rompre l'olla; axò feya qu'algun cop lo noy que per instint anava ben guiat, ab tantes advertencies perdés l'esma y quan se pensava tenirho afinat etgegava la garrotada que no's detenía fins a terra;'s treya'l mocador dels ulls, y tot sofocat buscava l'olla pera veure de quants gruxos l'havía errada, y generalment quan més a la vora la tenían era derrera l'esquena. Aquestes bromes dels vehins dels pisos ocasionavan algun disgust, per que'ls pares se dolían del ridícul més que'ls seus fills, y de baix a dalt del carrer se cambiavan unes franqueses y unes llatinades que si no's deyan xerrayres y tafaners directament, s'ho venían a dir en comú, y d'aqueix modo encara'n resultavan més d'agraviats.

* * *

La sortija s'acabava abans de ferse fosch; a l'hora baxa encenían los salomons y les bombes de paper; los