Aquesta pàgina ha estat revisada.
Un vellet se sol aturar moltes vegades en lo passadís que resta del
carreró; sentat en l'única botiga que hi queda, contempla les portes trenyinoses d'alguns magatzèms ; si desvía la mirada y guayta cap avall —
allí hont creua 'l carrer gran , — fuig lo dols somrís de sos llavis ,
suspira, y ab veu tremolosa murmura: — ¡Ay carrer d'en Mirambell, quí
t'ha vist y't veu!...
