Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/276

reró tranquil y solitari, niuets del benestar, finestres regalades ab sos testos verdejants y flayrosos d'alfàbrega y moraduix! Nó més sortiges, ni diversions; tota l'alegría va marxar, y no la cerqueu més, que ni'ls llochs que tan sovint la visitavan existexen ja. Ara, una vía esplèndida ocupa'l siti del antich carrer; les cases son luxoses, iguals, afilerades; la matexa faxa de sol les banya, y la matexa amplada d'ombra dexan caure sobre l'empedrat. Totes son boniques de fòra, cares de lloguer, y de dins mesquines y sofocades: la gent hi viu encongida; en los interiors no gosan de la vista d'antichs jardins; per esbargirse tenen uns patis tristos trepats de finestres, coberts per tot arreu de caxes de plom en les que hi va amidada l'aygua que han de beure. No hi busqueu en lo nou carrer festes ni sortiges; cadascú's diverteix per son compte; los vehins no arriban a conèxers casi may.