Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/281

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




 — ¡Munda, Munda!... ¡Senyora Munda!... Me sab greu despertarla y trencarli'l primer sòn, qu'es lo que satisfà més al còs de la persona. Tant se val, ja l'afegirà... Ey, jova, mestressa, ¿vol escoltar quatre paraules? Vaja, dòna, dexóndat d'un cop. ¿Quants dits hi hà aquí?
 — Deus pensar que no t'he sentit. Quínes hores de tornar! m'has fet estar ab una ànsia! fins ara no havía pogut aclucar los ulls.
 — Y ben aclucats que'ls tenías, noya; ja pots dir que si't costa de clòurels, un cop posada t'hi regalas y'n fas feyna, que t'adorms com lo guix.