Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/282

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Be, dígas, ¿còm ha anat aquesta junta, ja esteu entesos? ¿Quí es l'abanderado?
 — ¿Què dius quí? Tot Espanya'n parlarà aquest any dels cotxeros de Barcelona. ¿Que dorm la noya?
 — Està clar que dorm, ¿què havía de fer, enravenantse de fret per les cadires? Fins que jo li he dit que posés la clau sota la porta y que se'n anés al llit.
 — ¿Vols donarli una sorpresa? Hi haurà ball...
 — Be, ¿quí es l'abanderado?
 — N'havía de ser jo.
 — Què dius...!
 — Y no n'he sigut per mor de tu.
 — ¡Y ara, que va de bò!
 — De serio. Ja'ls ho he dit a la junta: «per ella, pel topacio de casa, me dexo treure de dita. Calcúlin vostès que la vegada que vaig serne, de resultes, nos vàrem casar. Y jo de dònes no'n conquisto cap més.»
 — ¡Beneyt!
 — Déxam dir. «Nos vàrem enamorar tots dos per Sant Antoni; per que ho puch dir ab tota la boca: jo feya la meva patxoca; y ella, que no tenía pà al ull, se va fer càrrech