Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/283

del meu personal y, està clar, errat y tret: al cap de tres mesos eram de la parentela baix l'exàmen rigurós del vicari, ab tots los requisits dels deu manaments y ab la forsa dels papers que varen treure de la Cúria ab la firma del Bisbe del territori, que'm va costar pesseta y tres a casa d'aquell senyor que fa borles y serrellets al carrer de la Corribia. Y ara voldríau que'm posi en perill de fer un flach servey a qualsevulla, sia minyona, senyora ò viuda, qu'en veyentme a dalt de cavall ab la bandera a la mà y'l garbo corresponent m'equivoqués lo batisme,'s decandís del golpe, y digués a la companyía, mamà ò papà, eczètera: «Aquell trigueno del domàs es lo que m'ha robat la voluntat: ha de ser ell ò cap més, jò la palma ò'l calessero!» Y, jo, ab legalitat, hauría de dexarla patir. ¡Senyores!»
Acabar la relació y coronarme tothom ab un desfet de xiulets y rialles que la mesa no sabía com exirne, que no'ls podia subordinar de cap manera.
— Sempre has de fer lo bobo.
— Ja ho crech, alabante per tot