arreu. Mira qu'es posarte sota dosser dir clarament devant d'un públich que tu ets la soberana y que no atmeto encantaries de cap persona, ni en que fos neboda de la diosa Venus.
— Vaja, que ja't conexen per de ca'n Alabau. ¿Quí ha quedat al últim d'abanderado?
— Ja t'ho contaré, comensèm pel cap d'amunt. Quan he arribat al
Gremi, de la escala estant he sentit una maror! Tothom demanava la paraula. Jo qu'entro tot decidit, m'enfilo dalt d'un banch y proposo
de frente una novena a Sant Mus. ¡Ne vols de crits de fòra! Sense perdre la serenitat, ¡a mi qu'encara que se m'encabriti un regiment de cavallería'l pols no'm desdiu!...
«Senyors, — los hi dich, — es l'únich remèy que'ns queda: tanta
gent desvalguda de la llengua y que demana la paraula... ningú més que Sant Mus se'n pot encarregar. He dicho.» En Llumaneres, que feya de
President, m'ha cridat a la orden per primera vegada; però li escapava'l riure. Lo Secretari, qu'encenía'l puro en lo candelero, de la rialla que li
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/284
Aquesta pàgina ha estat revisada.
