ha sobrevingut ha apagat lo llum.
Desseguida torna a parlar aquell faramalla d'en Biovenido que gasta més bufayna que'l marquès Cuynat, y ab la seva vèrbola de cotorra que enrahona molt y no sab per que... Vès, tu, Mundeta, ¿ahont son los
estrenya-caps que no'ls trobo? potser te'ls has posat tots dos, distreta? Fòra, no't moguis, ja'ls tinch; míra, penjats ab un clau a terra... Me'ls tenía embadalits atots, y resultat; que ell disposava la festa y ho manifassejava tot com si fos l'amo del trull. Axís que m'ha vist entrar, ha fet una trasmudansa que'ls colors de la cara se li han tornat grochs; com qu'ab lo meu solrís l'he sobtat y ha perdut l'expressió dels llavis... Salto del banch, però ab la vista no'l dexava ab sossego, comensa a fer entracalades, a torbarse y no tocar pilota;'s posa la mà al xavo com si volgués bescambiar la conversa, y com no tenía menuts, fa una reverencia,'s despedeix del públich y para en rodó.
«¿S'aprova l'acta?» pregunta l'apaga- llums, vaja,'l Secretari.
«Aprobada» diu lo President.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/285
Aquesta pàgina ha estat revisada.
