paradores, que de per tot se somouen y'ls fregan cada día ab llimona per que'l passatger no se'ls hi maregi, ab uns pencos que la miseria no hi pot viure, ab més òssos dels que'ls hi corresponen, que'ls netejan ab estrenyinadors per que torsen les dents del estrígol, y qu'en compte de arri'ls hi han de dir ¡Sant Antoni! que, a la qu'arrencan per surtir de casa, ja ensopegan per que'l calsat no els hi pot sostenir les potes y'l cual què, ab una estirada de coll que'l morro arriba a les Dressanes ensumant los favons que venen de Mallorca, y els quatre quarters que sobran de la bèstia encara no han passat lo llindar de la quadra. ¿Es veritat ò es mentida axò que dich? Y a aquesta fatxendería de cotxeros que, si no fossin los passatges que venen de Manila ab llicencia closa y'ls inglesos que no entenen lo cambi de la moneda, tindrían que ficar los
bigotis dins del morralet del animal pera dinar en comú y fer estalvi, ¿a
aquexos quatre quebrats del ofici voleu confiar la maniobra de la festa
y'l crèdit del Sant? ¡Malviatge la gent fanalera! Anèm, ¿què'm vols dir?
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/287
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.