— Donchs, entesos; jo no vull que ningú'm dongui un sofoco. Enrahonèuho, y baix la teva resposta vindrem ab la dóna a fer lo pas lo día de Sant Antoni.
— Be ¿y ara, per què somicas.? ¡Contésta, dòna... Malviatge'l món dolent! ¿que no sabs que no'n puch veure de llàgrimes? ¡Mun..... Mundeta!
— ¡iQuè semblarà aquesta casa sens ella!
— Mira, demà prèn diners y us en aneu a comprar lo vestit pel sarau, no estigas pel preu: lo millor que hi haja; de seda de gró d'aquella que cruix y's doblega y's posa tiessa com un cer. Ja pots tirar tan amunt com vulguis. Quarant'anys que treballo no més que per ella, quaranta anys de tractar ab bèsties y persones, que son uns animals ben costosos de conèxer, y't dich que s'hi sua. Ara'm ve la revenja: gàsta la
plata, qu'algunes enquimerades me costa; gàstaho tot per ella, pel nostre
cel. Vull que diguin... y cà han de
