dir lo que l'estimo per los tresors que dugui a sobre! ¡Si no hi hauría prou moneda al món! No vull gallerets, que la meva filla no'ls necessita. ¡Que'n serà de maca ab aquell vestit tan serio! diràn: ¡sembla una Mare de Deu!
— Jo tampoch puch dormir . Aquesta no me l'esperava tan aviat. Sembla ahir que me la posava a la falda cada hora de menjar. ¡Penso més coses!... Si la filla del meu cor no fos ditxosa... Si un home me la despreciés... se'm posaria una vena als ulls y no ho sé'l que faría. Be m*ho penso qu'he sigut un home com cal, que no t'he donat un que sentir; alegre, falaguer, tot pels meus y a casa sempre... Donchs, ¿creuràs qu'encara un home com jo'l trobaría poch a gust pera la nostra filla? y que se'm representan les vegades que butzinejo sense solta, y penso; la noya també haurà de sufrirho del seu marit. ¡Y a casa, nosaltres, que ni gosem alsar la veu per estalviarli
