Aquesta pàgina ha estat revisada.
fins lo pensament de qu'estem enfadats!
Mira, si no es del teu gust, dexèmho córrer; però, lo qu'es ella un
día ò altre'ns la pendràn, y tindrèm de conformarnos... Tu també'ls vas
dexar los teus pares; y ara ¿ahont son los teus pares y'ls meus? ¡Pobrets! varen aclucar los ulls sense recansa, per que varen dir: dexem al món los nostres fills que s'acompanyan l'un al altre y s'estiman.
A mi també se'm tapa'l sol ara que'm torno vell! Y després, quan
nosaltres no hi serèm ¡que solitari fora'l món pera la nostra Maneleta!
Per axò, la filla casada es del marit, y té de dexar pare y mare pera seguirlo.
