Però, axís que sentí tocar los tres quarts, agafà resoludament la paperina dels macarrons y, apretantlos ab lo bras contra'l pit dues ò tres vegades, els esmicolà, fentlos cruxir sense pietat. Després los abocà tots a l'olla y ab la cullera grossa els remenava sense dexarne surar ni un.
Lo dinar fou trist; ningú deya rès; de tant en tant se sentía'l drinch de les culleres topant ab los plats. Lo senyor Janet, qu'era home que no gastava compliments, torbava aquella solemnitat empassantse'ls
macarrons ab uns xuclets molt poch armònichs. Y quan estigué llest de la primera posada, donà un gran sospir, s'axugà'l front, y tirantse una mica enrera, guaytà a tothom y, com si veges a n'en Magí per primera vegada, li va dir:
— Què tal, noy, eh? axò retornaría a un difunt. Son macarrons de
Nadal; si bullen cinch minuts més, los esguerro. —
Y dirigintse a la seva dòna, afegí:
— Y donchs, ¿ahont se deu haver ficat aquell fulano? Sabs què conto
jo? que potser s'ha cregut que dina-
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
