Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/36

vam a la francesa. Prou deu ser axò; hi faría una joguesca.
— Sí, a la francesa, — contestà la senyora Pepa ab desagrado; — partides com aquexa que no les fassi may més, per que aviat renyiríam.
— Potser li ha sortit alguna ocupació, — digué la Pepeta, no gosant mirar a sa mare.
— Míra, Pepa, — continuà'l senyor Janet, — sabs què pots fer? los hi posas ab un plat a la voreta del foch, y axís quan vinga'ls trobarà calentons.
— Càlla ximple, deus voler que semblin secalls.
— Donques, jo, aniría menjant lo demés y mentrestant l'esperaría.
— Està clar! com tu no més penses ab aquexa... Quín home! ja ho dich, no'n sabs de tractar ab persones de suposició. Vès què dirà ell!
— Corrent, no li guardis rès, a veure com s'ho pendrà; deurà dir: vaya una colla de farts qu'he ensopegat! ni guardarme'l dinar!
— Bueno, bueno, — respongué la senyora Pepa, — no l'esperarèm més. Mira, noya; axís que vinga ja li pots dir que'ns ha donat un xasco