te deus pensar que tractas ab lo fill d'en Maura.
— No diu rès; no més porta'l seu nom, — interrompé la Pepeta; —
Carlos Ardèvol y Vilaseca.
— Be, vamos, ja ho entench, — afegí'l senyor Janet, — axò vol dir que ve de part d'ell... Vèt aquí, deu ser lo que s'estila. Càlla: Vilaseca, Vilaseca... jo'n conexía un qu'havía sigut de la brusa; però deu serli parent; pot ser era son pare. ¿Sabs si havía tingut la romana de baix del Moll?
— ¡Qu'embolicas ab la romana! quín modo de dir disbarats! no sabs
qu'es fill d'un hisendat del camp de Tarragona?
— Però, Vilaseca, jo'n conexía un; — tornà a repetir lo senyor Janet quedantse pensatiu.
— Y si ell se diu Ardèvol! — contestà enutjada la Pepeta, al veure que volían fer passar lo seu promès per fill d'un pesa-carbó del moll.
— Jo he sentit que deyas Vilaseca, noya.
— Sí, però es l'últim nom.
— Vaja, ja es lo que jo dich: potser era parent de la seva mare. Si jo, a
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
