la una ab l'altra... En Magí reya com lo traydor del Odeon.
Han passat tres mesos; sembla que la Pepeta no està ja tan trista. Té color a les galtes, y a vegades treballant se la sent cantar. Se veu que la seva mare ab reflexions y les vehines ab consells, l'han desvanescuda de l'afició que portava a aquell tunanta, com l'anomenan totes.
Al obrador, lo senyor Janet y en Magí estant xiu-xiu. Es un dissabte, y aquest últim acaba de cobrar la setmanada; tots dos estan serios, si be molt comunicatius.
— Jo li diré, —es en Magí qui parla, — la Pepeta m'agrada molt,
l'estimo de debò, sí, mes...
— Y donchs, bueno, — respon lo senyor Janet, — axò es lo principal. Ja sabs que jo sempre he sigut del mateix parer. Tira avant, aqueix cop no serà com l'altre.
— Sí, però un hom pensa, devegades...
— Què? no t'hi tens d'encaparrar;
