Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/49

aquí a casa no hi manca may feyna y, ja sabs... — li diu lo senyor Janet acostàntseli a l'orella, parlantli molt baix; y després, al apartarse, li dona un copet a l'espatlla, dientli més alt:
  — Entens, ara?
  — Be, sí, senyor, ja son bons tractes, però...
  — Què vols dir, que tens alguna repugnància? dexèmho córrer.
  — No, no es axò.
  — Donchs, pàrla clar; encara'm faràs dir los salms al inrevés.
  — Es que jo ja m'hi voldría casar ab la Pepeta; però, ¿què vol que li diga? un hom a vegades...
  — Vaja, cúyta!
  — Nó, rès, home...
  — Corrent, fòra; no m'agradan embuts. Tanca l'obrador y bàxa la clau.
  — Nó, home, si vostè no'm vol entendre; sab de què tinch recansa? després no li sàpiga greu si li dich. Un día... la Pepeta y en Carlets...
  — Sí! què dius ara? en arribant a baix la mato!
  — No es per tant! però tinch por de que li va fer un petó...