— Un petó, dius? escolta: qu'ho vas veure? dígas!
— Tant com vèureho, nó; però'm va semblar que'l sentía.
— Te'n vols anar al botavant! No vals tant tu com l'enquimerada que m'has fet pendre; lo vas sentir! lo vas sentir!... axò no es rès; la falta haguera estat qu'ho haguessis vist, que me'n saltava a baix, y axís, ab les mans al coll, la desgraciava. Però, vès qui se'n fía de les orelles! Aquests de sota'l front no s'erran may; lo demés son màximes. Sentir, sentir! què té que veure'l sentir!... —
En Magí s'ha sortit ab la seva; estimava a la Pepeta, y al últim, després de tantes angunies, l'ha demanada y li han donat lo sí.
Be prou qu'ha costat, sinó que'l primer día d'anar a enrahonarhi, de què que no s'esbulla tot. La noya es molt sentida, y ell ab ses camàndules volía esbrinar allò que va sentir a l'escaleta. La Pepeta no li va tornar resposta, per que, encara no va
