Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




— Verdaderament, senyora, es una satisfacció pera la familia; y ell, cregui que no s'ha mogut de casa ni ha fet cap pas pera serne. Míri, quan los de l'altra opinió governavan (los madurs que'ls hi diuen,) be'n varen venir de senyors a tentarlo; y no's cregui, qu'eran persones de suposició, del bras alt. «Senyor Domingo, ne té d'esser,» li deyan; «la cosa va de mal borràs y's necessita...» d'allò... ¡ay! ¿com s'ho feyan anar que no me'n recordo..? ah, sí: «se necessita gent de arraigo, homes de sa casa, ciutadans honrats; tant se val que tingan certes idees, los ajuntaments son los marmessors del poble;» sí , y per