Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/56

aqueix estil me l'amohinavan cada cop que s'havían de fer regidors. Però com lo meu senyor pot tenir altres defectes, però d'enrahonador no n'es, aviat los tenía enllestits. «Mírin,» contestava, «jo so dels d'Espartero, y'ls meus no governan; jo no vull conxorxes, ni'm giro la casaca encara que m'haguessen de passar per les armes; no més tinch un modo de pensar: Cúmplase la voluntad nacional; los qu'avuy día estan al frente de la nació no pensan com en Minguet, y en virtut de la diferencia no puch ésser del Ajuntament.»
 Y dit axò, s'estenía de pit a la post, feya etjegar la roda y... xirrr... rrr... arrancava un raig d'espurnes de la mola, y'ls de la comissió tots moxos se miravan sense dir rès, bellugant lo cap avant y enrera com dient: «Aqueix es exemple y mirall d'homes fidels; aquexos que no'n volen esser, aquestos son los qu'hi tindrían d'anar.»
 Miri, per que vegi si n'es de resolut lo meu marit: una vegada va venir a aquesta casa un senyor que se'n fa molt cas a Barcelona, a fóra, y a Madrid y tot; ja li dich, es un