Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que m'haguessen rentat la cara.....— Sí, sí, sí; prou, ja sé a lo que va.
 — Y qui diu a mi, vull entendre qu'ho haguessen fet avinent a la demés concurrencia. Allavors jo'ls haguera respost: home, Mussiú Lafebre, ò Mussiú Gombach, ò senyor Sacarini (per qu'encara no sé verdaderament quin dels tres es l'amo) en fi, sia Pere, Pau ò Berenguera; me sembla que vostès tenen un bossí de rahó que'ls abona; y en quant a un servidor, m'avinch desd'ara a l'opinió de la majoría. Vull dir, que si la veu comuna de la parroquia es de fòra rom, jo m'hi ajusto y desd'ara ja pot donar l'ordre de retirar l'ampolla y no beuré ni rom ni canya, que jo no faig lo ridícol en cap establiment públich y sé respectar la concordancia d'una generalitat. Aquesta era la meva resposta. Però venirse ab aquell patracol en la primera galta dels diaris de la Ciutat a terme de ordeno y mando: «beurèu axó y no altra cosa?... » a poch a poch; a mi la lley marcial no me l'aplica ningú y menos cap paysà sense fuero. ¿Enten la qüestió, senyor Rica-