Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/72

aygua desseguit y ab mi no hi gasteu xanxes.
— Home, home, home, ¿axò va serio, donchs? però, què hi vol fer? los cafeters han contat y deuen trobar que no poden passar per menos.
— No es aquesta la qüestió, — replica'l senyor Domingo. — Qu'a mi m'haguessen vingut los amos a dirme: home, senyor Domingo, els establiments d'aquesta naturalesa, vaja, els cafès; qu'assí qu'allí, ab un verb y gracia per exemple; que les coses no van prou llatines, ni'ls negocis; que'l sucre ressurt més car; que'l rom val dues dobles de quatre de sobrepuig lo bocoy; que'ls ingredients qu'entran pera purificar una tassa de cafè costan a tant lo manat ò a quant lo picotí y sense torrar; que'ls herbolaris se fan dir senyors per que pensan que'ns vénen medicines; y en virtut d'aquestes contralietats y d'un'alsa tan valenta, lo comitè ha pres lo determini d'estalviar la copa d'estudiant perquè no tenim més salvament qu'aquest... ¿enten a lo que vaig? que m'haguessen donat una satisfacció, una culleradeta de mel, lo que's diu, ab una paraula,