Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/77

tè es persona de criteri y aquí no hi hà polèmica; tots dos tenim rahó, y per ma part jo li otorgo en conseqüència. Però, indaguèm causes y efectes, senyor Domingo; cerquem datos y pronòstichs, antecedents y conseqüents, etz... etz., y ab l'acumulació de rahons argumentals extendrèm l'anàlisis y l'inspecció d'orígens y'n resultarà desseguida la claretat y'l convenciment de la discordia que's ventila. Diu la Bíblia: Quotiescumque...
— Perdóni, senyor Ricanyo: no m'enrahoni en llatí: cada cosa a son lloch: que'n parlin los capellans me agrada; però un seglar, no sé,'m sembla que fingeix y que's posa careta a la llengua.
— Es que li anava a dir una sentencia de gran filosofía.
— Estalvíesela; avuy perdóni a tothom; ja la llegirà a algun altre.
— Sempre serà plaga. Pués senyor, me pareix qu'en la època qu'anavam a ca'n Biscamps, al carrer de Cristina,'ns servían perfectament. Vostè recordarà aquell salonet; empaperat ab molta decencia ò luxo casibé; aquells retratos ab march ovalat,