per atraure simpatíes; y després que havían parlat prou dels Reys, dels
fasos y de la Santa Creu, se treya una paperina de pinyons, repartía'l
compte ab rigurosa igualtat, los conduhía fòra la porta, quedantse observant les bullicioses exclamacions de la seva alegría.
Ja obraren santament los vehins y les comares confusioneres en dexarlo tranquil respectant la seva soletat y ses misterioses extranyeses. Un día aquella porta va quedar franca y tots varen tindre'l logro — contingut durant dotz'anys — de poguer entrar a batxillejar la seva celda de cartuxo.
Lo sereno no havía sentit aquella matinada'l saludo qu'ab tanta constancia enviava a l'humanitat probablement dormida... Se feren averiguacions, y resultà... es a dir, la justicia obrí la porta y trobaren al pobre home mort vora de la màrfega ahont se conexía qu'hi havia dormit. Les deduccions foren de que al llevarse li sobrevindría un treball y
