com de marino, se n'anava dret a la fàbrica del gas a trasbalsar carbó.
A la tarde, entre dos llustros, tornava a obrirse'l magatzèm y's veya al nostre home, dret, sota l'immens devantal de la xemeneya, tallant crostonets d'un pà blanquíssim, que ho semblava més axís que'ls duya a la boca, y donant tímides caxalades a un bossinet de formatge embolicat en paper d'estrassa que li servía de toballó per axugarse'ls dits després d'haver sopat.
Aquest home no havía tingut may cap confrontació ab los vehins, y si per tots conservava'l mateix aspecte saturno y silvestre, per les criatures del barri era suau, amorós, y, sens abandonar lo seu posat musti, les hi feya festes vergonyantes ò esquerpes, com de qui li costa distreure la murria y no té trassa ni hàbit de prodigarles. Escoltava embadalit lo xarroteig d'aquells ignoscents que'l rodejavan guaytantlo ab los capets alsats sens fer esment ni mostrar temensa per aquella cara emmascarada en que la blancor movedissa dels ulls y la de les dents li donavan una expressió de feresa poch acomodada
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/87
Aquesta pàgina ha estat revisada.
