fatal, pera trobar balladora. Petit, macís, agarrat, d'espatlles amples, estevades les cames qu'al quadrarse contornejavan un òval, que s'hi veya l'horisont a l'altra banda; de cara afable y riallera, ulls blavosos, ensonyats més que somniadors, en lo físiçh tenía gran retiransa ab aquell general de qui's conserva'l retrato en totes les loteríes, y en lo moral, perfecte, sense cap retiransa guerrera; de la bona pasta, curtejant un poch de la dobla, divertit, may enutjat ni melancòlich, d'aquells que sembla qu'han vingut al món pera passarhi l'estiu y s'hi empatronan, trobantlo tan distret y de bon víurehi.
Aquest va ser lo nou estadant del magatzèm: ell destrià en filagarses los cartabons de trenyina qu'en cert modo semblava qu'afiansavan la porta; ell va esborrar la clapa de sol que desde la diada de Sant Matíes fins a la tardor no hi mancava may. D'una branzida l'obrí violentament; xisclaren los golfos enrugallats; la llosana del balcó que la soplujava perdé de sobte l'ombra hont se veya retratada, y a mesura que venía'l bon
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/93
Aquesta pàgina ha estat revisada.
