Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/102

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat validada.


pant aromes y jo donàntloshi senzills refrescos? Ja no estich paralítica, ni m'arrapo per lo rocàm transformada en caramells. Ja no tinch forma ni color, qu'axís vaig nàxer y axís me he criat , lliure , atrafegada, llensant escuma de bones en bones, ò esquitxos si m'irritan, y'm veig altre cop hermosa, y lluhexo la claror, y salto y'm treno fent ma vía, besant molsa y criant plantes, y remorejo música, que ni'ls aucells ne cantan de més fina, ni tindrían trassa per imitar.»

***


 «Callèu, xiquetes, — los hi crida'l llargarut xiprer,—que ningú com jo ha vist tantes tristeses y desgracies portades per l'Hivern: arrecerat en aquesta tapia, ¡quantes me n'ha contades lo campanar qu'es l'únich ab qui tinch converses! ¡si se n'han passat d'hores balandrejant les campanes! ¡y còm m'esporuguía quan me deya: ara aviso a Deu que li puja un angelet! Y, venía l'enterrador, apartava la brossa, cavava la terra, gemegavan altra volta les campanes, y