Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


per que pogués embellir la terra ab saltants d'aygua, omplintla de reguerons y rajolins. Y si'ls arbres se quexan es per que son murmuradors de casta, y no saben callar may; avuy se quexan de mi, demà diràn si'l sol los torra y si la set los corseca. Son de mal acontentar. Los desprecío.
 Ningú'm sent grat per lo qu'he fet; jo he tingut hores llargues de quietut y de fosca, en que la naturalesa s'ha anat refent. Algú se'n ha aprofitat: ademés, vosaltres, particularment, los galans de capa y barret tou, enamorats de cantonada, de sotavolta, ò de tanques foranes; y vosaltres també, solitaries parelles que passegeu pels indrets més deserts del Ensanxe, aquesta Sierra Morena barcelonina, qu'allí hont no hi surt un lladre, hi comparexen dos contrabandistes del amor; anèuse estimant en hora bona, galans de ciutat, ò festejadors camperols: mes, tapèume la boca d'aqueix xiprer cabilós, y diguèuli qu'es lo temps qui fa la seua feyna y que lo mateix se mor la gent pels frets que porto, com per les calors que du l'istiu; y diguèuli, finalment, que no m'ha en-