per que pogués embellir la terra ab
saltants d'aygua, omplintla de reguerons y rajolins. Y si'ls arbres se quexan es per que son murmuradors de
casta, y no saben callar may; avuy
se quexan de mi, demà diràn si'l sol
los torra y si la set los corseca. Son
de mal acontentar. Los desprecío.
Ningú'm sent grat per lo qu'he
fet; jo he tingut hores llargues de
quietut y de fosca, en que la naturalesa s'ha anat refent. Algú se'n ha
aprofitat: ademés, vosaltres, particularment, los galans de capa y barret
tou, enamorats de cantonada, de sotavolta, ò de tanques foranes; y vosaltres també, solitaries parelles que
passegeu pels indrets més deserts del
Ensanxe, aquesta Sierra Morena barcelonina, qu'allí hont no hi surt
un lladre, hi comparexen dos contrabandistes del amor; anèuse estimant en hora bona, galans de ciutat, ò festejadors camperols: mes,
tapèume la boca d'aqueix xiprer cabilós, y diguèuli qu'es lo temps qui
fa la seua feyna y que lo mateix se
mor la gent pels frets que porto,
com per les calors que du l'istiu; y
diguèuli, finalment, que no m'ha en-
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat validada.
