Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



* * *

 Lo senyor Janet es un bon home, y la seva senyora y'l seu fill; no hi hà rès que dir: tots tres son una galan gent que dona bò de conèxels y de tractarshi, per que en aquell petit món de casa seva tot es pau y armonía y be de Deu, que's respira al entrarhi, y's veu per les parets, y se sent en l'olor, y s'escolta com si traspués del sostre ò de les gavies dels canaris, que cantan primors y alegríes, més, tal vegada, quan conversan los amos ab les visites, que quan s'estan sols ocupats en los seus quefers.
 Una pena han tingut, una sola, però qu'ha bastat durant molts anys pera agrejar la dolsesa d'un bon viure sens altres amohinos que'ls que s'originan del negoci y dels desitjos d'ajuntar una pobresa pera dexar arregladet lo seu fill avuy per demà qu'ells cloguessen los ulls.
 Era molt jovenet lo Pere, que ja la seva mare pensava en casarlo, y, treyent comptes y guaytant noyes