Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/122

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ab més afició qu'ell mateix, pera triar la que faría per casa, s'ho feya venir tan arreglat, qu'entre'l conèxer la promesa, festeig y casament, li ressortía just, per aquexos càlculs, que'l seu noy fora pare als vintiun anys, y ella y'l seu marit avis als quaranta y quaranta sis respectivament.
 Mes, passà molt temps, y com aquell que va afegint puges a un capital que té près a logro, que al últim ve a consumirse, axís mateix veya perdre la seva joventut mimvantli any per any les ilusions, sentint arribar la vellesa sens tenir la ditxa de veure al seu fill acomodat. Y no era que'l Peret pequés de poch enamoradís, potser n'era massa, però estimava de lluny, per atracció, però una atracció singular, que l'apartava sempre del obgecte estimat en lloch d'acostarlhi.

* * *

 En les grans festes anyals sobretot, era quan més sentían la soletat d'aquella ditxa qu'hagueran volgut escampar entre una familia nascuda allí, rodejada del amor dels avis,