Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


prosperant en joventut a mida que ells s'haurían tornat vells. Venía Nadal, per exemple:
 —¡Y què'n farèm d'un galldindi!—deya la senyora Pepa.
 —¿Què?—responía mitx altivat lo seu marit;—ja ho veuràs. Vull gall y capons y neules y...
 —¡Si no més serèm tres a taula!—afegía la senyora Pepa... Ja no tornava resposta'l pobre del senyor Janet; baxava'l cap, se treya les ulleres, dexava'l Brusi sobre'ls genolls y sa mirada incerta vagava espantada de la tristesa que díes a venir ompliría aquella casa.
 Y celebravan Nadal tots tres ab un convidat; algun noy del Hospici a qui'l senyor Janet anava a buscar abans de conèxel y sens sapiguer quin li dexarían.
 A les postres, quan sortían les neules, en aqueix moment en que sembla que l'alegría's franqueja per esclatar en riallades, tothom estava per un mateix temperament. Ni'l noy del Hospici gosava alegrarse a pesar de les ganes que'n tenía veyentse atès y obsequiat per aquells senyors tan bondadosos.