Lo cosinet de la dècima, com aquell día s'havía anat atipant de borregos, encara no varem exir del Criadero, se posà a somiquejar que'l cap li feya mal, y no va parar fins que, al derrera d'aquells pedrissos, feu sortir violentament totes les lleminadures guanyades ab la relació de la dècima.
Y arribat lo vespre, 'm treyan lo vestit nou y'm ficavan al llit; jo'm posava sota'l coxí'ls borregos qu'havía arreplegat, y no volía que s'enduguessen lo llum, per entretenirme en contemplar ab los ulls mitx closos les irradiacions que d'ell s'escapavan, y qu'a ma voluntat veya allargarse ò reduhirse en un foco petit com una guspira, segons obría més ò menys los ulls. Y mormolant l'oració que la mare m'ensenyava, me dormía dolsament, expirant en mos llavis la pregaria, y afalagat per suavíssimes ilusions, gosava un altre sant del pare, sense renys ni amenasses, lliure la voluntat per satisfer los meus infantils capritxos.
Ja casi be no recordo rès més de aquell día extraordinari, y encara seguexo creyent que'l sant del pare
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/157
Aquesta pàgina ha estat revisada.
