Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/156

—Cúyta, fill meu; dígas:
—y por los ayres proclama
de San Antonio el festín;
día de gloria sin fin,
son los ecos del pregon,
así mis deseos son
el poderte tributar,
y en tu gloria disfrutar
el día de tu patron.
Indalecio Vilaró.
—Home, 'l nom no's té de dir!—fa sa mare mitx avergonyida.
—Que sí senyora, que'l mestre me li va fer posar.—
Y quan penso ab aquelles alabanses de sa mare, que per tot sortían los cosinets com models d'aplicació, que sabían tant, y jo tan burro y desaplicat, me creya qu'arribarían fins a esser mestres, ¡què se jo lo que me pensava! Y ara s'han quedat, que ja es molt, ab la fama que sa mare'ls hi escampà y prou.
A la tarde sortíam tots a passejar per dalt de muralla, y arribavam fins al Passeig de Gracia, qu'en aquella època era molt diferent de ara, y entravam a refrescar al Criadero ò a la Font de Jesús.