Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/156

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Cúyta, fill meu; dígas:
 —y por los ayres proclama
 de San Antonio el festín;
 día de gloria sin fin,
 son los ecos del pregon,
 así mis deseos son
 el poderte tributar,
 y en tu gloria disfrutar
 el día de tu patron.
 Indalecio Vilaró.
 —Home, 'l nom no's té de dir!—fa sa mare mitx avergonyida.
 —Que sí senyora, que'l mestre me li va fer posar.—
 Y quan penso ab aquelles alabanses de sa mare, que per tot sortían los cosinets com models d'aplicació, que sabían tant, y jo tan burro y desaplicat, me creya qu'arribarían fins a esser mestres, ¡què se jo lo que me pensava! Y ara s'han quedat, que ja es molt, ab la fama que sa mare'ls hi escampà y prou.
 A la tarde sortíam tots a passejar per dalt de muralla, y arribavam fins al Passeig de Gracia, qu'en aquella època era molt diferent de ara, y entravam a refrescar al Criadero ò a la Font de Jesús.