Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/165

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ell, ab lo colze apoyat en la persiana del cotxe, li tenía la vista fixa, però sense impertinencia ni descaro conquistador; sostenint los enlluernaments de claror endolada que de tant en tant li enviavan aquells ulls temptadors, sense mostrarse ufà per son discretíssim mirar, qu'en lo meu concepte era massa recelós per no ser més que de curiositat.
Aquest jòch va durar tot lo tragecte; al Plà de Palacio baxà la senyora, baxà'l jove, y baxaren los demés passatgers, y jo quedant curiós de sapiguer si allí s'acabava l'aventura. La senyora travessà la plassa; lo jove, sens perdre'l camí, 's tombava a guaytarla, fins qu'ella pujà al cotxe de circumvalació, y desd'allí quedarem tots tres separats, cadascú seguint per diferenta vía.


* * *


Tot axò ja ho haguera pogut contar l'any passat, per que fa pròximament un any que va succehir, y me ho he callat per que fins aquí hi manca l'última entrega, en lo con-