Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


menjaré a mossadetes, com aquell qui fa cou-dinar.
 ¡Qu'es estalviadora la miseria!—


* * *

 Eran les cinch de la tarde, qu'encara no havía pogut arreplegar rès més. ¡Pobre Xalin! Los companys que trobava tots estavan colocats y no li podían dir rès ni divulgarli cap pena, ab lo bossal que'ls hi creuava'l morro ab corretges.
 Cap al tart, cansat de cercar munts de desperdicis en los recons que no trobava, y cansat de seguir lo carro de la campana per veure si queya algun òs, que no va caure, quan la fosca baxava arrapantse per les parets de la ciutat, defallit y sens esma's va ageure al cantó del carrer de Moncada, en lo llindar d'un magatzem que no s'obría may.
 La fam li representava visions, y ell, qu'havía desconegut l'ambició de la moneda, haguera volgut tenir dos quartos per comprar castanyes, dalintse al veure les criatures que se les menjavan ab tant gust, y pensant