Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/186

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 ¡Pobres animals, en mal hora nascuts y mal anomenats, que també'ls hi diuen bacons allà dalt a montanya! gosan no més qu'un any de regalo ab gabadals de figues y calderades de sagó y de pinyolada.
 ¡Y ja naxen negres, los sense ventura! portan l'afront y la tristesa pintada a la esquena: es lo dol ab que's vestexen en lo tendre período de la lactancia, ò abans, per la mort dels seus passats y per la dels seus decendents. ¡Quína rassa més sentida! y quín sangro té més apaysanat!
 Tots acaban degollats; una pira de garbons los hi purifica'ls seus vestits fúnebres y'ls dexa tan blanchs y curiosos que s'hi podría escriure sense escrúpol.

* * *


 L'endemà, per major ludibri de aquesta rassa indefensa, de còs revingut y cua barroca, los cansaladers adornan sos taulells ab garlandes de salsitges y penjarelles de butifarres—qu'encara tenen la cruesa de dividirles en blanques y negres—y