Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/185

L'oronel deya l'últim cantar
y arran de l'ona
passava'l mar.


* * *
Per tot arreu plants, dòls y díes luctuosos; ahir a la tarde vaig llegir en un diari una gazetilla que feya erissar los cabells de pavura:
«Avuy ha comensat la matansa, etz.»
Y més avall:
«S'ha constituhit una nova societat lírich-dramàtica, etz.»
¿Ahont som, en quín país nos trobem? Som a la Hotentocia ò a la Nigricia, qu'axís vingan aparellades dues noves d'una índole tan oposada, que l'una espanta de llegir y l'altra... pel cas, l'altra no fa ni be ni mal: es una noticia de bona societat.
Dexèmnos d'etzèteres y acabèm la gazetilla: «Avuy ha comensat la matansa de tocinos.» Rès més; ni un comentari trist, que may ne mancan en una redacció; ni una frase simpàtica que daurés la píldora. Rès, l'estoicisme més varonil.